EL PRINCIPIO DEL VUELO
VALÈNCIA
15-09-2022
Molt bona vesprada a tots i gràcies per la vostra presència
i la vostra companyia.
Li donem la benvinguda a ARTURO TENDERO i a VERÒNICA,
la dona. València sempre s’alegra quan gent com vosaltres la visita: gent bona,
gent alegre i plena de poesía, com sou vosaltres.
Bé, amics, estem ací per a presentar el darrer llibre
publicat per Arturo Tendero, el poemari
EL PRINCIPIO DEL VUELO
A l’Editorial PÁRAMO, de Valladolid
És el vuité llibre de poemes que publica; i, com podem
veure, alguns d’ells en les col.leccions de poesía de les editorials més
prestigioses de l’estat espanyol:
PRE-TEXTOS, VISOR, HIPERION, I RENACIMIENTO entre
altres.
La seua poesía ha merescut molts reconeixements, amb
premis tan importants com
El PREMI CIUTAT DE JAÉN (Hiperion)
El PREMI GIL DE BIEDMA (Visor)
El GERARDO DIEGO
El MANUEL ALCÁNTARA
O el JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO
Ha publicat un llibre de contes, LA HORA MÁS PELIGROSA DEL DÍA, un llibre deliciós, que jo recomane
a aquells de vosaltres que vos agrade este gènere, els contes curts.
Ha estrenat també algunes obres de teatre; i ha fet
una adaptació lliure d’EL MERCADER DE
VENECIA de Shakespeare.
Va estudiar periodismo a Barcelona, i com a
periodista, és col.laborador habitual de InfoLibre y del diari LA TRIBUNA d’Albacete. I més coses que
no anem a enumerar.
Ha sigut alcalde del seu poble, CHINCHILLA a la província
d’Albacete; i direm per acabar que s’ha guanyat la vida també com a Professor
de Secundària.
Fins ací la part fácil, presentar al personatge. Ara
ve la difícil per a mi: parlar de la seua poesía; perquè no soc poeta ni
crítica literaria, i només em puc valdre de la meua experiència lectora. Així
com, de més de vint anys com a bibliotecària professional.
La primera pinzellada que voldria dir-vos respecte de
la poesía d’Arturo Tendero és la solidesa i la gravetat poética que ha anat
adquirint la seua escriptura als successius llibres que ens ha anat donat a
conéixer.
LAS AVES SIN DUEÑO de l’any 2000; un dels seus primers
llibres (el segon?), a més d’ésser un petit
llibre-objecte ple d’encant amb unes
fotografíes molt belles; a més d’açò dic, el poeta que Arturo Tendero ja era,
es mostra molt clarament al conjunt de poemes. Estos poemes exhalen una frescor
jovenívola, que, de tant en tant, s’impregna d’una certa ironia, que sembla
voler anticipar el desencant; però que per a res es deixa véncer per ell; sinó
que pel contrari l’esmicola i el deixa de banda, vejam la següen petita mostra:
“LECTURA”
Aniversario (pág. 77)
Al següent llibre LA
MEMORIA DEL VISIONARIO Premi Gil de
Biedma de la Junta de Castilla y León y publicat per Visor, s´hi observa un
tomb evolutiu, una maduració poética i els poemes prenen més vol, una altre fragment:
“LECTURA”
I aixina, llibre a llibre, ha anat guanyant lirisme i
perfeccionant la técnica. Podriem anar mostrant fragments d’ací i d’allà i
constatar-ho.
Però ens centrarem en el llibre que hui presentem. En
este llibre Arturo ens parla de coses quotidianes, però en clau poética. Amb eixa
mirada seua que ens regala moments de
recolliment, i que resulta que, a la fi, ens parla de nosaltres mateixos:
Una discusió conjugal; Un dia de Reis amb els fills; El
record dels que ja no hi són entre nosaltres; La consciència del pas del temps.
Arturo ens parla de nosaltres. I del xiquet que
portem a dintre, i de l’adolescent que
també portem a dintre.
L’amistat té també una presència considerable,
mostrant així la importància que té per a ell.
Una altra pinzellada, el gran lector de poesía que és
Arturo Tendero es fa palés de diferents formes:
En les cites que podem veure als seus llibres: Cites
de Hölderlin, de Cernuda, Petrarca, César Vallejo, Chéjov, Rimbaud, Pessoa,
Juan Ramón, Ana Ajmàtova, etc.
El lector de poesía està també als guinys que els fa a
grans poetes en alguns dels seus versos:
Per exemple, a Garcilaso [El último mohicano] (pàg. 71) -Antes
que el tiempo airado, cubra de nieve …-
O a Antonio Machado [Carta al maestro] (pàg. 64) -Estos
días azules, este sol de la infancia- que, com sabem, són els versos que,
en morir Antonio Machado a l’exili al sud de Françe, portava estos versos
escrits en un paper a la butxaca del seu trage.
Acabaré la meua intervenció duent ací la memòria
emocionada del gran poeta i gran amic d’Arturo que va ser ANTONIO CABRERA.
Perquè, en tots els llibres d’Arturo Tendero n’hi ha un poema dedicat a Antonio
Cabrera, en tots.
I ara, en un acte com de necessitat emocional, o de
justicia poética, li dedica el llibre sencer.
Però d’açò i de més coses ens parlarà ara l’autor, Arturo
Tendero. Jo, em limitaré a donar-li les gràcies públicament per este gest tan
inefable, com és dedicar-li el llibre al seu amic desaparegut ANTONIO CABRERA.
Gràcies, Arturo, i
Gràcies a vostés
per la seua atenció.
Franklin!!!!
DESPERTAR
TARDE UN DOMINGO (27)
SINTONÍA
(wasap) (73)
MADRIGAL
DE NIEBLA curtet (77)
No hay comentarios:
Publicar un comentario